l'aprenentatge

L'aprenentatge és un procés psicològic destinat a facilitar l'adaptació dels organismes. Els canvis conductuals que es produeixen gràcies a l'aprenentatge es poden localitzar físicament al cervell. Es pot definir l'aprenentatge com, un canvi relativament permanent en els mecanismes de conducta, resultat de l'experiència i que no es pot atribuïr a processos maduratius.
(Font: Viquipèdia)


TIPUS

• A partir de la pròpia experiència (condicionament clàssic i operant)
• A partir de l'observació (vicari o social)
• Per transmssió de cultura a partir del llenguatge

CONDICIONAMNET CLÀSSIC
És el mecanisme més simple pel qual els éssers vius poden aprendre relacions entre estímuls i canviar la seva conducta en conformitat amb això. És un tipus especial d'aprenentatge associatiu.
El màxim exponent és Ivan Pavlov (fisiòleg rus).

Així doncs l'esquema bàsic del condicionament clàssic és el següent:

• EI (raig de llum) ------------------------ RI (tancar els ulls)

• EC (donar una palmellada) -------- RC (tancar els ulls)

Per tal de poder mantenir aquest esquema s'apliquen programes de reforçament

CONDICIONAMENT OPERANT

Originat per Skinner, psicòleg nord-americà de (1904-1990), que a aprtir dels exepriments amb rates i coloms, ealbora un nou esquema:

estímul_______ resposta______conseqüència

La conducta del subjecte determina el resultat que es deriva d'ella. La conseqüència és contingent respecte la resposta. Implica apendre una conducta que acompleix un fi, i per tant, és operativa (operant). Una resposta produeix unes conseqüències reforçadores mitjançant un entrenament perllongat. Aquest procés s'anomena adquisició. Si la resposta deixa de produir la recompensa, la conducta s'extingeix.
Trobem estúmuls agradables i altres de no agradables. Quan una conseqüènica tendeix a augmentar la freqüència d'una conducta, l'anomenem reforçament:

• positiu: quan volem augmentar una conducta i donem un premi
• negatiu: quan volem augmentar una conducta i es retira un tasca desagradable
  

Quan la conseqüència redueix la freqüència d'una conducta, suposadament no desitjable, l'anomenem càstig:

• positiu: volem reduir una conducta donant una cosa canvi.
• negatiu: volem reduir una conducta retirant un privilegi.
  

El conductisme és fruit d'aquest paradigma. Watson n'és el pare, el 1913 publica el manifest del conductisme. El cas més conegut és el del Petit Albert a qui es va condiconar la presència d'una rata a la por a un soroll estrident, posteriorment el pèl de rata ja provoca por per si sol, i això es generalitzà a la pell de conill o la cara de Santa Claus.

Per tal d'il·lustrar aquesta forma d'ensenyament-aprenentatge es pot visualitzar un dels famosos vídeos de Supernanny, un programa de TV anglès que es basa en estratègies conductistes per canviar el comportament d'infants i adolescents.

APRENENTATGE PER OBSERVACIÓ

També conegut com a modelatge. Fa referència a que amb el fet d'observar s'adquireixen representacions simbòliques de les activitats. Durant els primers anys del desenvolupament aquest es redueix a imitació espontània, mentre que a mesura que van desenvolupant la capacitat de simbolitzar apareix la imitació de conductes socials.
Tendim a imitar el comportament de persones amb característiques semblants a nosaltres /edat, sexe...).
Un autor representatiu és Bandura.

En aquest reportatge de National Geographic, Simios y humanos, es pot veure clarament aquesta teoria.