dimecres, 8 de desembre del 2010

pensament i llenguatge

El pensament és el producte de la ment en l'acte de pensar, és a dir, les construccions mentals elaborades fruit de l'activitat del cervell.
És una operació complexa que implica diferents processos psicològics bàsics. Els més reconeguts són els següents: emoció, percepció, consciència i memòria, tots elss tractatst amb deteniment en les entrades anterior d'aqeust mateix blog.

Els pensaments es comuniquen mitjançant el llenguatge i hi ha molts investigadors que afirmen que també es codifica mitjançant aquest, és a dir, que quan una persona pensa formula oracions en una llengua concreta de manera inconscient. El llenguatge permet l'abstracció, generalitzar més enllà de l'experiència del moment.

A més a més, segons la Hipòtesi de Sapir-Whorf, ja que cada llengua concep el món d'una determinada manera, la manera de pensar depèn absolutament de l'idioma: no es percep allò que queda fora de l'abast del llenguatge. Per això dues persones poden veure un color amb diferents tonalitats o dos colors diferents segons la llengua que parlin malgrat que el fet físic sigui idèntic.

Un vídeo que il·lustra la realció entre amdós conceptes: llenguatge i pensament, és el que proposo aquí.


RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

La psicologia cognitiva una branca de la psicologia que estudia els processos mentals interns com ara la resolució de problemes, la memòria i el llenguatge. L'escola de pensament derivada d'aquest enfocament és coneguda com el cognitivisme, que està interessada en com les persones mentalment representen i processen la informació. Va tenir les seves bases en la anomenada psicologia de la Gestalt i en els treballs de Jean Piaget, que van proporcionar una teoria de les etapes i fases que descriuen el desenvolupament cognitiu dels infants.

Un problema és qualsevol cosa que crea una sensació de tensió en una persona i una solució és allò que descarrega la tensió. La tensió no sempre ha de ser desagradable, també pot ser un repte. Si s’abandona o interromp el problema, la tensió es manté. Si el problema comporta una càrrega emocional, pot convertir-se en una preocupació molt persistent o en obsessions. De la forma en què els individus resolen problemes, s’ha de diferenciar entre solucions assolides mitjançant associacions fortuïtes i solucions fonamentades en un raonament (establir una relació ordenada entre les coses i els fets). El raonament és una forma de pensament altament conscient, dirigida, controlada, activa, intencionada, previnguda i orientada cap a un determinat objectiu (comença amb un problema, continua buscant una solució, a menys que s’abandoni o s’interrumpeixi).

John Dewey va proposar 5 etapes de resolució de problemes:

  • Se sent una dificultat
  • La dificultat és localitzada i definida
  • Es suggereixen les possibles solucions
  • Es consideren les conseqüències
  • S’accepta una solució

Posteriorment es va reorganitzar els 5 passos anomenant-los: preparació, anàlisi, producció, verificació i reaplicació (és un procés circular, un cop acabat podem tornar a començar).

Un altre enllaç interessant és el d'aquest vídeo del National Geographic, que relaciona la creativitat i la resolució de problemes.

la motivació


És una energia que dirigeix la conducta humana cap a un objectiu. Es fonamenta en dos pilars de gran eficàcia:
- El valor que donem a l’objectiu a aconseguir.
- La creença que som capaços d’aconseguir-lo.
Si una persona té sòlidament construïts aquests dos pilars es capaç de trobar entorns adequats per portar a terme conductes adients per assolir les capacitats necessàries.


La motivació sorgeix per satisfer necessiats (si una persona té ganes de ser estimada, farà el possible per g
uanyar afecte dels altres i per tant estarà motivada per aconseguir-ho, per exemple). Abraham Maslow dividia les necessitats en una piràmide, la l'esquerra, per explicar com en canviar les metes canvia la motivació. Una persona no està motivada per aconseguir allò que ja té o que dóna per suposat.

PAUTES PER AUGMENTAR LA MOTIVACIÓ:

  • proporcionar experiències d'èxit o agradables relacionades amb la tasca
  • examinar l'escala de necessitats i prioritats i focalitzar la situació per afavorir les que ocupin una posició més elevada en la consideració del subjecte
  • establir un sistema de recompenses i càstigs (només quan la motivació és merament externa, ja que en cas contrari té l'efecte oposat) basats en aquestes necessitats
  • potenciar els reforçadors de la conducta
  • organitzar la feina per passos asequibles, de manera que complir la llista o agenda sigui un dels objectius
  • permetre l'intercanvi de parers entre els membres de l'organització per compartir objectius i creences comunes
  • deixar marge de llibertat amb pautes que possibilitin l'èxit
Un vídeo molt ineressant de Dan Pink, una visió diferent enfocada a les noves generacions del segle XXI.

l'aprenentatge


L'aprenentatge és un procés psicològic destinat a facilitar l'adaptació dels organismes. Els canvis conductuals que es produeixen gràcies a l'aprenentatge es poden localitzar físicament al cervell. Es pot definir l'aprenentatge com, un canvi relativament permanent en els mecanismes de conducta, resultat de l'experiència i que no es pot atribuïr a processos maduratius.
(Font: Viquipèdia)


TIPUS
  • A partir de la pròpia experiència (condicionament clàssic i operant)
  • A partir de l'observació (vicari o social)
  • Per transmssió de cultura a partir del llenguatge

CONDICIONAMNET CLÀSSIC
És el mecanisme més simple pel qual els éssers vius poden aprendre relacions entre estímuls i canviar la seva conducta en conformitat amb això. És un tipus especial d'aprenentatge associatiu.
El màxim exponent és Ivan Pavlov (fisiòleg rus).

Així doncs l'esquema bàsic del condicionament clàssic és el següent:

  • EI (raig de llum) ------------------------ RI (tancar els ulls)
  • EC (donar una palmellada) -------- RC (tancar els ulls)
Per tal de poder mantenir aquest esquema s'apliquen programes de reforçament


CONDICIONAMENT OPERANT
Originat per Skinner, psicòleg nord-americà de (1904-1990), que a aprtir dels exepriments amb rates i coloms, ealbora un nou esquema:

estímul_______ resposta______conseqüència

La conducta del subjecte determina el resultat que es deriva d'ella. La conseqüència és contingent respecte la resposta. Implica apendre una conducta que acompleix un fi, i per tant, és operativa (operant). Una resposta produeix unes conseqüències reforçadores mitjançant un entrenament perllongat. Aquest procés s'anomena adquisició. Si la resposta deixa de produir la recompensa, la conducta s'extingeix.
Trobem estúmuls agradables i altres de no agradables. Quan una conseqüènica tendeix a augmentar la freqüència d'una conducta, l'anomenem reforçament:
  • positiu: quan volem augmentar una conducta i donem un premi
  • negatiu: quan volem augmentar una conducta i es retira un tasca desagradable
Quan la conseqüència redueix la freqüència d'una conducta, suposadament no desitjable, l'anomenem càstig:
  • positiu: volem reduir una conducta donant una cosa canvi.
  • negatiu: volem reduir una conducta retirant un privilegi.

El conductisme és fruit d'aquest paradigma. Watson n'és el pare, el 1913 publica el manifest del conductisme. El cas més conegut és el del Petit Albert a qui es va condiconar la presència d'una rata a la por a un soroll estrident, posteriorment el pèl de rata ja provoca por per si sol, i això es generalitzà a la pell de conill o la cara de Santa Claus.

Per tal d'il·lustrar aquesta forma d'ensenyament-aprenentatge es pot visualitzar un dels famosos vídeos de Supernanny, un programa de TV anglès que es basa en estratègies conductistes per canviar el comportament d'infants i adolescents.


APRENENTATGE PER OBSERVACIÓ

També conegut com a modelatge. Fa referència a que amb el fet d'observar s'adquireixen representacions simbòliques de les activitats. Durant els primers anys del desenvolupament aquest es redueix a imitació espontània, mentre que a mesura que van desenvolupant la capacitat de simbolitzar apareix la imitació de conductes socials.
Tendim a imitar el comportament de persones amb característiques semblants a nosaltres /edat, sexe...).
Un autor representatiu és Bandura.

En aquest reportatge de National Geographic, Simios y humanos, es pot veure clarament aquesta teoria.

les emocions


“Les emocions són un tipus especial de procés cognitiu que mereix tanta atenció com per exemple la percepció, el pensament o el llenguatge. De fet, les emocions exerceixen una gran influència sobre la resta de processos psicològics, per exemple, la percepció, la memòria, l’aprenentatge o el pensament. Podem dir, que en contra del que es creia anteriorment, són precisament les emocions, la seva varietat, les que donen el fet diferencial i emblemàtic a l’existència humana.”

Joaquim Limonero, Cognició i Emoció (FUOC, 2001)



Hom qui està viu en té, excepte els piscòpates. Es troben en un estatus anterior al pensament, de fet, abans de que s'establis el llenguatges, els humans es comunicaven gràcies a les emocions. L'expressió de les emocions és de caire emocional.

COMPONENTS

Segons Lang (1968), la resposta emocional als estímuls rellevants està conformada per tres tipus de sistemes:

- Respostes fisiològiques (sistema neurofisiològic-químic). Tal i com dèixem abans, és universal.

- Respostes conductuals, és a dir, el comportament expressiu i exhibit observable (sistema motriu).

- Respostes psíquiques subjectives dels sistemes cognitiu (intel·lectual) i experiencial (afectiu) (sistema psicològic)



TIPUS


Segons EKMAN es poden sintetitzar en 6 tipus: por, fàstic, sorpresa, tristesa, alegria i ira.
Tanmateix existeixen altres calssificacions d'altres autors.





INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
Es considera que els èssers humans tenim 7 tipus d'intel·ligències, totes entrenables. entre elles l'intel·ligència emocional. Per ampliar informació:
L'intel·ligènica emocional és el conjunt de capacitats que ens permeten gestionar emocions de manera constructiva, tan a nivell intrapersonal com a nivell interpersonal.

Si bé els components varien segons l'enfocament adoptat, hi ha una sèrie de característiques que solen ser pròpies de persones amb un fort quocient d'intel·ligència emocional

Un altra forma de reusmir.les podria eeser la segëunt:
  • reciclatge emocional: donar un nou ús a les emocions
  • alquimia emocional: capcitat de trasformar-les a partir d'un reenquadrament de la siutaicó.
  • acceptació emocional: capcitat de comprendre sense jutjar les emocions que vivim.
  • dissonància emocional
Per ampliar informació sobre la intel·ligència emocional, es pot visualitzar aquest vídeo.



MECANISMES DE DEFENSA
Els mecanismes de defensa són estratègies que utilitza el subjecte per tractar amb informació o successos adversos que poden alterar l'equilibri de la seva ment. Van estar desenvolupats per Anna Freud. Funcionen a nivell inconscient. Segons Freud serveisen per preservar l'equilibri psíquic.
  • repressió
  • negació
  • projeció
  • racionalització
  • intel·lectualització
  • formació reactiva
  • regressió
  • desplaçament
  • sublimació
En aquest vídeo s'il·lustren alguns d'aqeust mecanisme posant exemples de situacions quotidianes. És un bon recurs, molt visual i senzill.

dimarts, 30 de novembre del 2010

la memòria

Es tracta del procés psicològic bàsic que s'encarrega d'emmagatzemar i recuperar informació. Es tracta d'un procés molt vinculat a les emocions.
Funciona a partir de processos d'associació, és a dir crea lligams entre la informació antigua i la nova informació que es vol emmagatzemar.

Tothom té memòria, tot i que algunes perosnes la tenen més desenvolupada que altres. Això no és un problema ja que es tracta d'un procés que a partir de l'entrenament pot millorar.

El grau de memòria d'una perosna es pot avaluar segons:
  • la capacitat de recordar en el buit (exàmen tradicional)
  • la discriminació entre diferents possiblitats (exàmen tipus test)
  • el càlcul del temps que es tracta en recordar alguna cosa.
Una demència molt comuna i que afecta directmaent a la memòria es tracta de l'Alzheimer. Recentment s'ha estrenat als cinemes un documental que escenifica la vida d'una persona molt coneguda a casa nostra (Pasqual Maragall) que pateix aquesta demència. Aquest documental s'anomena "Bicicleta, cullera i poma" i ha estat realitzat per Carles Bosch, realitzador de "Balseros" y "Septimebres".
A continuació enllaço el tràiler:
http://www.dailymotion.com/video/xbx8xv_pascual-maragall-documental-sobre-e_school
Al documental hi podem veure com Pasqual Maragall realitza exercicis de reminiscència per pal·lair els efectes negatius de la pèrdua de memòria.
un aspecte molt rellevant d'aquesta malaltia és la pèrdua d'identitat en les fases finals. I és que sense memòria no hi ha identitat.

Existexen diverses classificacions de la memòria: segons durada, segons consciènia i segons classificació. A la wikipèdia es pot ampliar informació de forma clara i entenedora:
http://es.wikipedia.org/wiki/Memoria_%28proceso%29

estats de la consciència

La consciènia és un procés psicològic bàsic que ens permet adonar-nos de nosaltres mateixos i del nostre entorn. Tal procés està sotmès a fluctuacions vàries.

Aquest temps és compartit per tot els humans, i n'hi ha de dos tipus: els ritmes ultradians i els ritmes circadians.
Els rimtes ultradians tenen una freqüènica superior a la diària, és a dir inferior a 20 hores. L'atenció, per exemple, té una durada de 120 minuts, passat aquest temps comença a minvar

Els rimtes circadinas són innats i tenen a frequènica pròxima a la del dia, és a dir entre 20 i 28 hores.
Per ampliar informació enllaço la primera i la segona part d'un vídeo sobre fluctuacions:
http://www.dailymotion.com/video/xbcmbj_los-ritmos-del-cuerpo-1-cronobiolog_school
http://www.dailymotion.com/video/xbcmah_los-ritmos-del-cuerpo-2-cronobiolog_school


Els estats de la consciènia ordianaris es podrien resumir en gran trets com els de vigília i son, tanmateix existeixen alteracions de la consciència produïdes per diferents raons:
  • drogues i altres intoxicacions
  • meditació
  • hipnosis
  • traumes
  • accidents cardiovasculars
  • desordres metabòlics
  • meningits
  • tumors cerebrals
  • infeccions
  • ...
A continuació linko una pàgina que ofereix diferents enllaços sobre aquest tema:
http://www.uam.es/departamentos/medicina/psiquiatria/psicomed/psicologia/nuevoprog/conscienciaalteraciones.htm

diumenge, 14 de novembre del 2010

la percepció

La percepció és el procés de selecció i organització de determinats estímuls. Per tant és le procés pel qual atorguem una determiada significació a la sensació.
Cada persona constueix processo de significació difenrciats, per tant podem dir que tot i que s'hagin produït les mateixes vivències no existeixen percepcions idèntiques.

Segons la Gestalt, corrent de pensament dins la psicologia moderna, lquan l'èsser humà rep vàreis sensacions les organitza en una forma o conjunt (gestalt), d emanera que el conjunt pot eclipsar la suma de les parts. A partir d'aquí s'estableixen els principis que formaran la llei de la percepció:
  • Principi de proximitat: permet relacionar i agrupar diversos elements que estan pròxims entre ells.
  • Principi de semblança: realcionem i agrupar elements semblants.
  • Principi de tancament: interpretem figures com a completes, quan en realitat no ho estan.

  • Principi de continuïtat: percebem, com si fossin part de la mateixa figura, elements que guarden una continuïtat en la forma.

Les realcions que s'estableixen entre la Gestalt i el món educatiu són múltiples. El segúent vídeo es tracta d'un fragment d'una conferènica de Claudio Naranjo, gestaltic especilitzat en els enegrames, entorn l'educació. Interessant.
http://www.youtube.com/watch?v=L3dK17QPNTM

Per ampliar informació sobre Caludio Naranjo es pot consultar la seva àgina web personal: http://www.claudionaranjo.net/index_spanish.html