pensament i llenguatge

El pensament és el producte de la ment en l'acte de pensar, és a dir, les construccions mentals elaborades fruit de l'activitat del cervell.
És una operació complexa que implica diferents processos psicològics bàsics. Els més reconeguts són els següents: emoció, percepció, consciència i memòria, tots elss tractatst amb deteniment en les entrades anterior d'aqeust mateix blog.

Els pensaments es comuniquen mitjançant el llenguatge i hi ha molts investigadors que afirmen que també es codifica mitjançant aquest, és a dir, que quan una persona pensa formula oracions en una llengua concreta de manera inconscient. El llenguatge permet l'abstracció, generalitzar més enllà de l'experiència del moment.

A més a més, segons la Hipòtesi de Sapir-Whorf, ja que cada llengua concep el món d'una determinada manera, la manera de pensar depèn absolutament de l'idioma: no es percep allò que queda fora de l'abast del llenguatge. Per això dues persones poden veure un color amb diferents tonalitats o dos colors diferents segons la llengua que parlin malgrat que el fet físic sigui idèntic.

Un vídeo que il·lustra la realció entre amdós conceptes: llenguatge i pensament, és el que proposo aquí.

RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

La psicologia cognitiva una branca de la psicologia que estudia els processos mentals interns com ara la resolució de problemes, la memòria i el llenguatge. L'escola de pensament derivada d'aquest enfocament és coneguda com el cognitivisme, que està interessada en com les persones mentalment representen i processen la informació. Va tenir les seves bases en la anomenada psicologia de la Gestalt i en els treballs de Jean Piaget, que van proporcionar una teoria de les etapes i fases que descriuen el desenvolupament cognitiu dels infants.

Un problema és qualsevol cosa que crea una sensació de tensió en una persona i una solució és allò que descarrega la tensió. La tensió no sempre ha de ser desagradable, també pot ser un repte. Si s’abandona o interromp el problema, la tensió es manté. Si el problema comporta una càrrega emocional, pot convertir-se en una preocupació molt persistent o en obsessions. De la forma en què els individus resolen problemes, s’ha de diferenciar entre solucions assolides mitjançant associacions fortuïtes i solucions fonamentades en un raonament (establir una relació ordenada entre les coses i els fets). El raonament és una forma de pensament altament conscient, dirigida, controlada, activa, intencionada, previnguda i orientada cap a un determinat objectiu (comença amb un problema, continua buscant una solució, a menys que s’abandoni o s’interrumpeixi).

John Dewey va proposar 5 etapes de resolució de problemes:

• Se sent una dificultat
• La dificultat és localitzada i definida
• Es suggereixen les possibles solucions
• Es consideren les conseqüències
• S’accepta una solució

Posteriorment es va reorganitzar els 5 passos anomenant-los: preparació, anàlisi, producció, verificació i reaplicació (és un procés circular, un cop acabat podem tornar a començar).

Un altre enllaç interessant és el d'aquest vídeo del National Geographic, que relaciona la creativitat i la resolució de problemes.